dimecres, 4 de novembre del 2015


Esperant


La lleugera brisa de la nit et despulla,
les fulles  mortes es dispersen pel jardí
mentre jo del llit estant ,
nua també de tot desig ,
espero que arribis, confós amb la negra nit.
Premonicions que no es compleixen,
oceans que no vessen, terres que s'esberlen
i amb el pensament romancejant,
m'escorcollo l'ànima, buscant el meu destí.

dijous, 29 d’octubre del 2015


 Vidres trencats


Entre vidres trencats, veig
la teva ombra que em guia, 
mentre els meus ulls a la rebotiga
recullen i guarden
els records de tota la vida.
Que el nostre malguany
d'incerteses mal païdes
evoquin, de  bona  fe, 
aquells moments buscats a reu 
bojos d'amor i promeses mai complides.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

 Ho recordes...?

Et vaig descobrir - ho recordes ?
caminant pel carrer.
Tu no ho sabies és clar,
com ho podies saber ?
La ferida era profunda, 
ja no podia més.
l'anima del tot buida
com el niu de l'ocell,
que vola per darrera vegada,
i ja no torna mai més.
Em vas descobrir - ho recordes ?
caminant pel carrer.





Damunt la sorra


Et vaig veure de lluny
escrivint demunt la sorra.
Et volia cridar,
et volia sentir.
La veu il·lusionada lliscava,
sense trobar destí.

Per la finestra



Per la finestra oberta veig l’horitzó marí.
Línea molt fina i llunyana,  com el destí,
que avança i t’enganya  amb la llum i l’ombra,
amb el so i el ressò  que arriben de bon matí.
No t’aturis,
camina com et diu el cor.
Si et pers entre la boira, jo t’obriré camí.

dimarts, 25 d’agost del 2015




-Digues que si...

És quan els teus ulls em miren i s’eixampla el meu cor.
És quan sento la teva veu i em sembla de vellut.
El sol brilla. Mirant les onades, més embravides que mai
amb les crestes lluentes, quant més lluminós sembla el camí.
Tornarem a passar-hi, ara hem crescut, ara hem madurat.
Ja no serà el mateix.- Dóna’m la mà, sense ella em sento perdut.
La mà, petita, dolça, despresa, que tant de temps he buscat
I frisós et dic, -sigues coratjosa, no miris enrere, oblida el patir,
- digues que sí !

dijous, 13 d’agost del 2015

Llençols de seda



Aquest  vespre la llum de la lluna omplirà el nostre llit,
llençols de seda amb inicials, fregadissos i atrevits
amagaran, muts  i complaents, tot el nostre anhel.    
No tanquis els porticons, deixa’ls oberts
vull  flairà l’olor de mar i sentir el rumor dels pins.
Tancant els ulls veurem l’ immensitat del cel
i quan la nit s’acabi perquè el sol ja torna a eixir,
no caldran paraules ni sospirs, els teus petons de mel,
endolciran la meva boca amb gust de romaní. 

dilluns, 10 d’agost del 2015

Per la Sònia

Avui, just a aquesta hora, fa dos anys, et vaig veure per primera vegada.
Els ullets clucs, però ja s’endevinaven grossos. La ratlla que ajuntava les dues parpelles era llarga, ferma. Els llavis ben dibuixats prometien  moltes rialles i uns cabells daurats pronosticaven d’aquí poc temps unes cuetes amb llassos de colors vius i alegres com tu mateixa.  La teva figura petita i ben formada  ja  feia pensar en una nina que, d’ençà que la veus, la vols tenir sempre al teu costat per estimar-la i omplir- la de petons.
Vas ser el regal d’una matinada d’estiu.
El que ningú pensava en aquells moments era el teu delit per nedar com un peixet.
Fem vots per a què el camí que et tocarà recórrer en aquesta vida et sigui planer. Malgrat totes les pedres, grans i petites, que hi trobaràs, et desitgem les sàpigues enfrontar valenta pensant que precisament aquestes troballes, desconegudes, t’enfortiran.
Quatre ratlles, escrites amb molt d’amor són el meu regal d’enguany.
-Moltes felicitats Sònia...!!!
                                                                         L’àvia Josefina

                                                                       7 d’agost del 2015

dimecres, 8 de juliol del 2015

                    

                                                            D'amagat


                                                        

Quan d’amagat m’esperas darrera aquell marge de pedra seca,
mil pensaments floreixen, i tancant els ulls
imagino com tremola la teva brusa descordada.
Delerosos de tornar-nos a trobar, pel corriol estret entre oliveres,
tenim presa per veure’ns i omplir-nos de petons.
Encara són aquells moments que fins i tot
els pensament ens enamoren.
No arribes  la soledat m’acompanya,
la foscor i el silenci m'assetjant,
la claror del cel custodia el teu record.
El temps passa  no sento les teves corredisses 
Massa hores caldran mesurar, per un altre trobada,
aquí mateix, en el nostre amagatall.
Si sabessis del meu desconsol, home enamorat com el que més,
res podria aturar-te,
tot et menaria al meu costat .
Aquí mentre l’aguait es fa molt llarg,
busco en el record els teus ulls verds,
verds com l’herba que ens acull dolçament
amorosa i cofoia de guardar el nostre secret.

                                                                          Josefina Espinosa


dimecres, 29 d’abril del 2015

El primer i l'últim...


El primer despertar, l’últim malson.
El primer vol de l’oreneta, l’última claror de lluna.
El primer “Bon dia, amor”, l’últim  “Adéu, he de deixar-te!”
El primer projecte perdut, l’últim desig de consol.
El primer “Perdó, t’estimo”, l’última abraçada amb el cor.
El primer sospir d’enyorança, l’última rialla mirant-me.
El primer insomni creixent, l’última mirada amb rancúnia
Els ulls s’omplen de plany, mentre l’ànima, dèbil, es buida.

                                                                   Josefina