-Digues que si...

És quan els teus ulls em miren i s’eixampla el meu cor.

És quan sento la teva veu i em sembla de vellut.

El sol brilla. Mirant les onades, més embravides que mai

amb les crestes lluentes, quant més lluminós sembla el camí.

Tornarem a passar-hi, ara hem crescut, ara hem madurat.

Ja no serà el mateix.- Dóna’m la mà, sense ella em sento perdut.

La mà, petita, dolça, despresa, que tant de temps he buscat

I frisós et dic, -sigues coratjosa, no miris enrere, oblida el patir,

- digues que sí !