Per la
finestra oberta veig l’horitzó marí.
Línea molt fina i llunyana, com el destí,
que avança i t’enganya amb la llum i l’ombra,
amb el so i el ressò
que arriben de bon matí.
No t’aturis,
camina com et diu el cor.
Si et pers entre la
boira, jo t’obriré camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada