la meva nadala.

Ja acaba de passar aquesta setmana tan antipàtica. Festes i més festes...! Destarota a qualsevol tants dies fora de la rutina.

Estic desitjant de tornar a les classes de la Rosa Mª, sembla que no i les trobo ha faltar.
Aquell dia no tinc gota de mandra per sortir del llit, no puc entre-tenir-me
gaire, tinc que fer moltes coses avanç no surto de casa.

Si no fos per ella, poc que podria fer tot el que faig..... i la bona veritat és que n'estic molt satisfeta. És una profe , com no ni ha d'altra...!!! ho ben prometo...Bona nit...!
Ja tinc enllestida la meva nadala. Com cada any em fa molta gracia felicitar als meus amics amb un escrit pensat i meditat i amb una mica de missatge.

Aquest any  potser em diran de pensar una  felicitació de Nadal per publicar en el bloq del Plus 65.
Ho tinc que parlar amb en Josep Mª .

.

ª .Aquesta partitura no és de cap nadala. He buscat i no he trobat.
Ara mateix em bé a la memòria, quantes i quantes tardes  a Sibiuda, amb en Jordi Roch ens quedava'm davant del piano cantant i cantant, les notes que, duran la tarda abans, ell havia compost pensant que jo els interpretaria per sentir el resultat. Teniem 12,15 anys només.  

Un nou disseny.

Jo també he decidit canviar el disseny del meu bloq. Gracies a la oportunitat que m'està donant la Rosa Mª, estic aprenent moltes coses que després podré aplicar al bloqs del grup de teatre amateur Plus 65.

Després qui sap, podré fer bloqs per altres amic que m'ho demanin, m'entusiasma tot el què és refereix ha aquesta par  de la informàtica  

Vull aprendre moltes coses.

Estic molt enfadada amb mi mateixa, perquè voldria fer moltes coses què no em surten.
També és veritat que ara tindré una oportunitat que no la puc pas desatendre.
És tante la ilusió que em fa , de poder estar dues hores amb ella totes dues soles i preguntar, preguntar, preguntar per poder aprendre que el dia no arriba mai. dimecres vinent, comencerem

Els assajos van endavant. Els dies volen i Nadal està a la cantonada.

En la fotografia estem en una aula del Galliner, la nostra, la de sempre. Aquí va ser on varem començar aquell projecte ja llunya, embolcallat per la Tanzim i la Pilar.

És veritat que ha plogut molt des de aquells dies i que em passat moments molts bons i moments descoratjadors, però tot allò ja ho hem deixat enrere.

El Plus 65 ha revifat,unes noves mans, les d'en Jesús, ens porten a bon fi i nosaltres tornem ha estar esperançats. El sol ha tornat a sortir. J.E.

Les meves activitats...

Fa més el que vol que el pot, ja és ben veritat. Cada matí quan em desperto, tinc que pensar que és el que m'espera .Pot ser teatre, també potser preparar deures de català o be una classe que m'agrada molt, la de informàtica.

La profe, una delícia de dona, l'ha batejat " Tastets d'informàtica ".

Un altre dia faig fotografies per després, és com un vici, passar-les a l'ordinador i així poder fer-ne us en qualsevol moment. És una passadaaaaaaaa....que diuen ara..!

He començat en el Banc del Temps, tot lo de aquesta feina encara va molt a poc a poc però quan agafi empenta serà de lo mes agradable.

Encara no he pogut començar el voluntariat per la llengua.No em troben parella, però " están en ello ". Sagú que molt aviat podré ajudar a alguna persona que vulgui fer practiques de català.

Demà més, ara vaig a escoltar una mica de música.

Un dia de tardor

Avui diumenge, potser el primer verdaderament de tardor, la melangía ompla el meu esperit. Em falta el sol, aquell sol que ens dona alegria i ganes de viure, serà que verdaderament som meditarranis i sense el color i l'escalfor de l'astre no sabem I..pensant-ho millor, no sabem viure. No queda cap altra opsió de despertar i continuar les meves tasques, que afortunadament entinc moltes i dir-me a mi mateixa, quer demà .....tornara ha lluir el sol.