Avui, just a aquesta hora, fa dos anys, et vaig veure per primera vegada.
Els ullets clucs, però ja s’endevinaven grossos.
La ratlla que ajuntava les dues parpelles era llarga, ferma. Els llavis ben
dibuixats prometien moltes rialles i uns
cabells daurats pronosticaven d’aquí poc temps unes cuetes amb llassos de
colors vius i alegres com tu mateixa. La
teva figura petita i ben formada ja feia pensar en una nina que, d’ençà que la
veus, la vols tenir sempre al teu costat per estimar-la i omplir- la de petons.
Vas ser el regal d’una matinada d’estiu.
El que ningú pensava en aquells moments era
el teu delit per nedar com un peixet.
Fem vots per a què el camí que et tocarà
recórrer en aquesta vida et sigui planer. Malgrat totes les pedres, grans i
petites, que hi trobaràs, et desitgem les sàpigues enfrontar valenta pensant
que precisament aquestes troballes, desconegudes, t’enfortiran.
Quatre ratlles, escrites amb molt d’amor són el meu regal d’enguany.
-Moltes felicitats Sònia...!!!
L’àvia Josefina
7 d’agost del 2015
Molt bonic Josefina!! la nostra Sonia....
ResponElimina