El primer despertar, l’últim malson.
El primer vol de l’oreneta, l’última claror de lluna.
El primer “Bon dia, amor”, l’últim “Adéu, he de deixar-te!”
El primer projecte perdut, l’últim desig de consol.
El primer “Perdó, t’estimo”, l’última abraçada amb el cor.
El primer sospir d’enyorança, l’última rialla mirant-me.
El primer insomni creixent, l’última mirada amb rancúnia
Els ulls s’omplen de plany, mentre l’ànima, dèbil, es buida.
Josefina
Molt bonic el teu missatge que gairebé m'arriba l'últim dia d'abril. Fins aviat
ResponElimina