D'amagat

                                                        

Quan d’amagat m’esperas darrera aquell marge de pedra seca,

mil pensaments floreixen, i tancant els ulls

imagino com tremola la teva brusa descordada.

Delerosos de tornar-nos a trobar, pel corriol estret entre oliveres,

tenim presa per veure’ns i omplir-nos de petons.

Encara són aquells moments que fins i tot

els pensament ens enamoren.

No arribes  la soledat m’acompanya,

la foscor i el silenci m'assetjant,

la claror del cel custodia el teu record.

El temps passa  no sento les teves corredisses 

Massa hores caldran mesurar, per un altre trobada,

aquí mateix, en el nostre amagatall.

Si sabessis del meu desconsol, home enamorat com el que més,

res podria aturar-te,

tot et menaria al meu costat .

Aquí mentre l’aguait es fa molt llarg,

busco en el record els teus ulls verds,

verds com l’herba que ens acull dolçament

amorosa i cofoia de guardar el nostre secret.

                                                                          Josefina Espinosa