Vidres trencats


Entre vidres trencats, veig
la teva ombra que em guia, 
mentre els meus ulls a la rebotiga
recullen i guarden
els records de tota la vida.
Que el nostre malguany
d'incerteses mal païdes
evoquin, de  bona  fe, 
aquells moments buscats a reu 
bojos d'amor i promeses mai complides.

 Ho recordes...?

Et vaig descobrir - ho recordes ?

caminant pel carrer.

Tu no ho sabies és clar,

com ho podies saber ?

La ferida era profunda, 

ja no podia més.

l'anima del tot buida

com el niu de l'ocell,

que vola per darrera vegada,

i ja no torna mai més.

Em vas descobrir - ho recordes ?

caminant pel carrer.

Damunt la sorra

Et vaig veure de lluny

escrivint demunt la sorra.

Et volia cridar,

et volia sentir.

La veu il·lusionada lliscava,

sense trobar destí.

Per la finestra

Per la finestra oberta veig l’horitzó marí.

Línea molt fina i llunyana,  com el destí,

que avança i t’enganya  amb la llum i l’ombra,

amb el so i el ressò  que arriben de bon matí.

No t’aturis,

camina com et diu el cor.

Si et pers entre la boira, jo t’obriré camí.