Vidres trencats
Entre vidres trencats, veig
la teva ombra que em guia,
mentre els meus ulls a la rebotiga
recullen i guarden
els records de tota la vida.
Que el nostre malguany
d'incerteses mal païdes
evoquin, de bona fe,
aquells moments buscats a reu
bojos d'amor i promeses mai complides.
Crec que seria millor que darrere els vidres diguéssis que la seva ombra et guia. És més bonic de espia i a més a més és més veritat. Endavant amb la poesia.
ResponEliminaDe la mestra és bo recollir-ho tot.
EliminaMoltes gracies, així ho faré. M'agrada.
Una abraçada.