L'aranya de l'engany


Quan m'han vaig adonar ja era dins meu.
Les il·lusions anaven florint,
com les roselles en un camp de blat.
Camins llaurats amb petons i abraçades
mentre l'aranya de l'engany, teixia
amagada en la foscor de la nit.
Esperant l'estiu va arribar l'hivern
camins llaurats amb records i sospirs
mentre l'aranya de l'engany, dormia
amagada en el rancor i el despit.

              

                                     Amb els cinc sentits

                              

Maldo per atrapar els meus records

de molts anys enrere

però no puc aconseguir-ho.

Després de tot

no totes les vivències retornen.

M’esforço una i un altre vegada,

voldria entreveureu clar

però les imatges s’esmunyen

sense poder-les atrapar.

Asseguda damunt  d’un vell tronc d’olivera

escolto amb els ulls closos

tot el borinor que la natura

ofereix sense parar,

arreplegant amb els cinc sentits

tot el perfum de les herbes boscanes,

el deliciós refilar del rossinyol a la vesprada,

el tacte aspre dels marges de pedra seca,

 i el gust d’una mata de fonoll tendre.

Mentre la lluna esplèndida

comença a ensenyorir-se de tot el que veu i pot,

asseguda encara damunt

el tronc d’aquella olivera,

tossuda, ho torno a intentar.

                                                                             

                                                                                 

  

                                     Olor de pa torrat

      
Gaudint de la claror que entre per la ventalla
per encertat si plourà o potser farà sol,
frueixo del moment, jugant a l'endevinalla
de quants i quins té aquell tornassol.

Mentre compto fins a tres vaig sortint del llit.
El perfum del cafè i l'olor de pa torrat,
em guia a l'acollidora cuina amb delit,
mai un desdejuni podrà ser tan anhelat.

Amb la tovallola i el cistell penjat al braç
lleugera, camino trepitjant l'aigua fresca,
l'ala del barret amaga la meva faç.
L'horitzó capritxós, obeint l'oreig, s'engresca.