dimarts, 25 d’agost del 2015




-Digues que si...

És quan els teus ulls em miren i s’eixampla el meu cor.
És quan sento la teva veu i em sembla de vellut.
El sol brilla. Mirant les onades, més embravides que mai
amb les crestes lluentes, quant més lluminós sembla el camí.
Tornarem a passar-hi, ara hem crescut, ara hem madurat.
Ja no serà el mateix.- Dóna’m la mà, sense ella em sento perdut.
La mà, petita, dolça, despresa, que tant de temps he buscat
I frisós et dic, -sigues coratjosa, no miris enrere, oblida el patir,
- digues que sí !
Enviat per a Cap comentari:

dijous, 13 d’agost del 2015

Llençols de seda



Aquest  vespre la llum de la lluna omplirà el nostre llit,
llençols de seda amb inicials, fregadissos i atrevits
amagaran, muts  i complaents, tot el nostre anhel.    
No tanquis els porticons, deixa’ls oberts
vull  flairà l’olor de mar i sentir el rumor dels pins.
Tancant els ulls veurem l’ immensitat del cel
i quan la nit s’acabi perquè el sol ja torna a eixir,
no caldran paraules ni sospirs, els teus petons de mel,
endolciran la meva boca amb gust de romaní. 
Enviat per a Cap comentari:

dilluns, 10 d’agost del 2015

Per la Sònia

Avui, just a aquesta hora, fa dos anys, et vaig veure per primera vegada.
Els ullets clucs, però ja s’endevinaven grossos. La ratlla que ajuntava les dues parpelles era llarga, ferma. Els llavis ben dibuixats prometien  moltes rialles i uns cabells daurats pronosticaven d’aquí poc temps unes cuetes amb llassos de colors vius i alegres com tu mateixa.  La teva figura petita i ben formada  ja  feia pensar en una nina que, d’ençà que la veus, la vols tenir sempre al teu costat per estimar-la i omplir- la de petons.
Vas ser el regal d’una matinada d’estiu.
El que ningú pensava en aquells moments era el teu delit per nedar com un peixet.
Fem vots per a què el camí que et tocarà recórrer en aquesta vida et sigui planer. Malgrat totes les pedres, grans i petites, que hi trobaràs, et desitgem les sàpigues enfrontar valenta pensant que precisament aquestes troballes, desconegudes, t’enfortiran.
Quatre ratlles, escrites amb molt d’amor són el meu regal d’enguany.
-Moltes felicitats Sònia...!!!
                                                                         L’àvia Josefina

                                                                       7 d’agost del 2015
Enviat per a 1 comentari:

dimecres, 8 de juliol del 2015

                    

                                                            D'amagat


                                                        

Quan d’amagat m’esperas darrera aquell marge de pedra seca,
mil pensaments floreixen, i tancant els ulls
imagino com tremola la teva brusa descordada.
Delerosos de tornar-nos a trobar, pel corriol estret entre oliveres,
tenim presa per veure’ns i omplir-nos de petons.
Encara són aquells moments que fins i tot
els pensament ens enamoren.
No arribes  la soledat m’acompanya,
la foscor i el silenci m'assetjant,
la claror del cel custodia el teu record.
El temps passa  no sento les teves corredisses 
Massa hores caldran mesurar, per un altre trobada,
aquí mateix, en el nostre amagatall.
Si sabessis del meu desconsol, home enamorat com el que més,
res podria aturar-te,
tot et menaria al meu costat .
Aquí mentre l’aguait es fa molt llarg,
busco en el record els teus ulls verds,
verds com l’herba que ens acull dolçament
amorosa i cofoia de guardar el nostre secret.

                                                                          Josefina Espinosa


Enviat per a 1 comentari:

dimecres, 29 d’abril del 2015

El primer i l'últim...


El primer despertar, l’últim malson.
El primer vol de l’oreneta, l’última claror de lluna.
El primer “Bon dia, amor”, l’últim  “Adéu, he de deixar-te!”
El primer projecte perdut, l’últim desig de consol.
El primer “Perdó, t’estimo”, l’última abraçada amb el cor.
El primer sospir d’enyorança, l’última rialla mirant-me.
El primer insomni creixent, l’última mirada amb rancúnia
Els ulls s’omplen de plany, mentre l’ànima, dèbil, es buida.

                                                                   Josefina

   
Enviat per a 1 comentari:

dimarts, 19 d’agost del 2014

Dedicat a la Sònia i la seva mare

L'amor exigeix renuncies, compromís, perdó, també alegria quan estàs trist i sense saber el perquè entristir quan més contenta estàs.
Totes aquestes sensacions les vas madurant i acceptant quan vas creixent per dins.
Deixem que et digui que has crescut molt, tan que vas ser molt valenta al desitjar el naixement de la teva filla.
Aquesta nena preciosa plena de vida i alegria que acaba de complir el seu primer any.
El camí que us espera no serà fàcil . No més el dia a dia us farà veure quant difícil i complicat és educar una filla però, un somriure, fins i tot una llàgrima baixant per la seva tendra i fina galta omplirà de goig aquesta motxilla plena d' incerteses i neguits que ens arriba juntament amb el nadó, a la mateixa hora, en aquell precís moment que escoltem el seu primer plor i que reconeixerem per sempre més, entre un milió.
Una petita reflexió per acabar. No et dic que l'estimis molt perquè ja ho fas, no més et prego que no oblidis mai que jo sempre serè la mare i tu sempre seràs la meva filla estimada.
                                                             
                                                             
Enviat per a 3 comentaris:

dilluns, 28 d’abril del 2014

Diada de Sant Jordi 2014

El drac assetja,
el seu alè infernal tufeja
i,  l'aranya en mig del jardí florit
busca i la troba.
Amagada entre males herbes,
esperant la matinada, coneix el seu fi.
Vermella o groga tant se val,
un any i un altre també, serà la més desitjada.
Enviat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)