Mentre endrecem les nostres relíquies,
dins d’una menuda boira perduda,
verals acabats de la nostra vida
uns tancats amb pany i clau,
altres guardats, deixant
la porta oberta.
No vull abandonar els meus somnis,
són anhels que encara m’ajuden a viure.
Asseguda en el balancí dels profetes
torno a passar per aquells camins
buscant la petjada
silenciosa
però exuberant de projectes i promeses.
Qui pogués perdre-s’hi per sempre,
sense escoltar paraules que són de cartró
que quan es mullen i s’engrunen,
deixen esperances derrotades, pures utopies
cercades i recollides del mes enllà.
La roïnesa que portes dins és la teva cort,
tu busques i tu amagues, tu comences i tu acabes.
I jo segueixo buscant en el meu món
a vegades immens i lluminós, a vegades petit i fosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada