El mirall de la vida

Res per omplir la immensitat d'aquesta calma tan volguda
miro darrere del mirall per no veure tot el que reflecteix.
Són els somnis que em fan companyia i mentre m'ensopeixen,
vaig sentint com les hores del carilló de la vida
amb la seva tonada avorrida i fal·laciosa
van passant, sense poder deturar-les.
Com puc defugir els paranys que m'envolten ?
M'incomoda no saber si totes les reflexions que van i vénen
seran tolerants consentint potser per darrera vegada,
obrir de bat a bat els finestrals, deixant entrar la música
que amb tanta generositat produeix un suculent estat d'ànim
capaç de regenerar tota la inquietud que incita a despullar l'ànima.
I amb l'esperit nu, tenir el coratge de emmirallar-me, ara si,
en el vidre fràgil de la meva existència.