Cap mal pensament

 Aquell matí no era diferent dels altres,
 la sensació d'esperança i tranquil·litat
 que dóna la immensa felicitat d'estimar
 la va despertar plena de delit.

Cap senyal especial, cap mal pensament,
les hores passades junts,
era un incessant planejar la vida,
amb confiança i fermesa.

De cop i volta una visió fugaç 
l'inundà de propòsits desordenats.
Mai més ningú no la tornarà a cridar,
tal vegada ningú la tornarà a plorar.

Només la immensitat, a contracor,
obre una porta ampla i lluminosa.
Molt a poc a poc la mudesa s'estén,
la solitud és l'únic confident que resta.