dilluns, 30 de maig del 2016

En l'adversitat


Aquell amor ha estat el meu pecat,
per a tu la rancúnia, per mi l'engany.
Promeses fetes en l'adversitat, 
sempre més, com un ominós parany.

Del teu amor he estat goluda.
Però tu del tot indiferent,
cec, descregut i amb mala rebuda,
gaudies del meu acorament.

Et mostres pròdig amb les altres,
ulls atents amb mirades insinuants,
gestos muts però amb arrogància.

I en un racó amagat, totes vosaltres :
indolents, sucumbint als seus encants,
aneu mostrant la vostra tolerància.

2 comentaris:

  1. Un preciós alegat feminista que no és nomé això i¡sinó la traducció d'una experiènci vital. Sort que saps per pròpia experiència que l'amor i també l'amistat són una altra cosa. Petons.

    ResponElimina
  2. Molt bonic Josefina!! jo ahir vaig crear un bloc també.
    ET passo enllaç https://lavidasoninstants.wordpress.com/
    Ja em diràs!! una abraçada!!

    ResponElimina