En l'adversitat
Aquell amor ha estat el meu pecat,
per a tu la rancúnia, per mi l'engany.
Promeses fetes en l'adversitat,
sempre més, com un ominós parany.
Del teu amor he estat goluda.
Però tu del tot indiferent,
cec, descregut i amb mala rebuda,
gaudies del meu acorament.
Et mostres pròdig amb les altres,
ulls atents amb mirades insinuants,
gestos muts però amb arrogància.
I en un racó amagat, totes vosaltres :
indolents, sucumbint als seus encants,
aneu mostrant la vostra tolerància.
Un preciós alegat feminista que no és nomé això i¡sinó la traducció d'una experiènci vital. Sort que saps per pròpia experiència que l'amor i també l'amistat són una altra cosa. Petons.
ResponEliminaMolt bonic Josefina!! jo ahir vaig crear un bloc també.
ResponEliminaET passo enllaç https://lavidasoninstants.wordpress.com/
Ja em diràs!! una abraçada!!