Em pregunto si estic somniant.
L’aigua blava, verda, grisa,
freda, salada i bellugadissa
quan m’acaricia fantasiejant.
El silenci acompanya la matinada,
el somni em porta damunt la molsa,
sobre els còdols que el vent empolsa,
i damunt la gavina de gris coronada.
Les barques sobre la sorra són moires
de colors tristos amb la vela replegada,
oblidant-se de malts temps i de boires.
Mentre les casetes baixes a ran de mar,
amb les finestres petites,tancades,
desperten de matinada, obrint-se de bat a bat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada