Les flors del bocí de bosc que envolta aquella caseta soltaria, estan arribant a la seva fi.
La natura llesta i complaent tornarà a deixar començar el miracle de la vida i malgrat que la mort arriba valerosa, sense consentiment, arreplegant-ho tot d'una braçada, guardant-ho en un lloc desconegut fins no se sap quan, tornarem a percebre el gran moviment de la sínia de la vida.
Per més que endrecem les nostres vides, el remolí del cosmos ens atraparà i ens deixarà ves a saber on.
El primer despertar, l'últim malson.
El primer vol de l'oreneta, l'última claror de la lluna.
El primer " bon dia, amor", l'últim " adéu he de deixar-te"
El primer projecte perdut, l'últim desig de control.
El primer " t'estimo", l'última abraçada amb el cor.
El primer sospir d'enyorança, l'última rialla mirant-me.
El primer insomni creixent, l'última mirada amb rancúnia.
Els ulls s'omplen de plany, mentre l'ànima dèbil, es buida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada