Les mimoses ja estant florint, aquest mati pels vols de Cartellà, n'he descobert una de preciosa.
Ben plantada, majestuosa, desafiant le fortes ràfegues de tramuntana que fa dies bufa i bufa com si no volgués que el sol ens escalfés una mica.
Per nosaltres, els nascuts a la Mediterrània, el fred, el cel gris, la pluja, tot i sabent que és necessària, ens entristeix, les cabòries son les nostres companyes.
En el jardí no hi han flors, molts del nostres arbres estan sense fulles...
Un altre cosa és el sol, aquest sol que ens fa estar de bon humor, positius, fent projectes, per nosaltres, pels altres, per demà per l'estiu vinent.
Tot si val, si la primavera ja treu el nas...!
Els ocells, surten del niu després de tenir cura de les seves cries que ja tenen ganes de volar. Encara no en saben prou. Les distancies tenen que ser curtes, però de mica en mica, si els observes, veus lo atrevits que son.
Comencen a saber triar els branquillons més propers per arribar-hi, no fos cas que les petites ales " fessin figa".
I més enllà en un arbre encara mig despullat, per la tardor que ja fa mesos va arribar pots sentir la puput amb la seva cantarella tan coneguda.
Indiscutiblement el cel és de un blau quasi perfecta i el sol enlluerna i escalfa, ja comença a cremar-te la cara... indiscutiblement dic, que la primavera està arribant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada