dissabte, 12 d’abril de 2014

Els arbres del meu carrer.

Ja som primavera. Els arbres del meu carrer estan florits.
Visc en un petit carrer sense cap mena de pretensió, amb poques portes no gaires veïns i uns locals vuits. 
Un parell de terrassetes de bar que ja comencen a treure les cadires a fora del local i el perfum suau de les flors blanques i menudes llueixen tot el seu encant sabent que molt aviat es transformaran amb aquelles fulles verdes que tothom ignora.
Tothom menys algun que altre ocell  que busca una branca per descansar.
Les papallones atretes per el suau perfum i el color de aquestes tendres flors, voletegen entre els primers raigs de sol que poc a poc envaeixen la fosca de la nit,
Aquest mati mirant per la meva finestra els he vist. Els arbres del meu carrer estan florits i, encara que la petita obertura em limita veig un tros de cel estret i llarg, uns dies blau, uns dies gris i uns altres adornat per un seguit de ratlles blanques, rectes, perfectes que mica en mica es van desdibuixant ...Son aquest  grans ocellots de ferro que dia darrera dia, passen i passen, alts molt alts portant amunt i avall, penes i alegries, promeses incompletes, juraments ja oblidats com equipatges de la vida.
Aquestes motxilles que tots portem a l'esquena i que un dia sense saber on i quant descarregarem.
Però, perdoneu...no puc deixar de mirar-los doncs aviat deixaran d'estar-ho Els 5 arbres del meu petit carrer estan florits.                

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada