Fent cendres

Arbre del paradís en silenci;

silenci  atent i expectant

oreig que tragina grisalles dementre bressola records i espurna calius arreu

deixant cambres de records fumejant;

embrutint envans  trencadissos  com el vidre, transparent però sense ombra;

incinerant vivències.

                                                                                                    Josefina  Espinosa

                                                                                                      Desembre 2017

                                           Cercle vital

Aspra com una fruita sense sol; arrapada a la tija melindrosa,
s'afanya a trobar on penjolar-se.

Volent omplir-te de dolçor, l'oreig de matinada t'ha traït
en trobar-te endormiscada;
no hauries de deixar-te endur pel dubte.

Era la lluna que et seduïa;
torna a buscar el sol que t'assaoni i t'ompli d'existència.

És cert; tot s'esvaeix en una esperança que encaminant'he
és farà clar i tot tornarà a prendre forma.
La teva aspror esdevindrà llaminera i ambrosíaca
i serà l'hora de aviar-te per satisfer el cercle vital.