Pols

Filagarses de pols

seduïdes per un raig diàfan,

són descofades

i segrestades cap a l'eternitat.

                                                                                                               Josefina Espinosa

                                                              Ràfegues

Esperant  l’embranzida per trobar el bàlsam que em retorni al somni etern i així assossegar

el deliri de tu, essència inabastable.

Com puc aturar el deliri incontenible d’aquesta gota de sang que  deshonora els teus llavis ?

L’ànima s’engresca oblidant del què disposa, s’esgarrapa per dins volent deixar el

resguard. Tot s’esvaeix en una esperança immensa.

                                                                                                      Josefina Espinosa

                                    Silenci endintre 

Vent de mar prenyat de sol i lluna

vestint  crepuscles  d’albada,  despullant  nits voluptuoses,

solituds buscades per fer i desfer cabells trenats.

esgarrifances  sota les boires  que t’abriguen  rescabalant emocions;

amb la llum et deslliures del somni i volent atrapar estels d’aigua

t’entregues una vegada més  a la foscor, deixant una estela d’intencions

que s’esquerden voraginoses desapareixent  silenci  endintre.

                                                                                             Josefina Espinosa

                                                                                              Gener del 2018

                               Fent cendres

Arbre del paradís en silenci;

silenci  atent i expectant

oreig que tragina grisalles dementre bressola records i espurna calius arreu

deixant cambres de records fumejant;

embrutint envans  trencadissos  com el vidre, transparent però sense ombra;

incinerant vivències.

                                                                                                    Josefina  Espinosa

                                                                                                      Desembre 2017

                                           Cercle vital

Aspra com una fruita sense sol; arrapada a la tija melindrosa,
s'afanya a trobar on penjolar-se.

Volent omplir-te de dolçor, l'oreig de matinada t'ha traït
en trobar-te endormiscada;
no hauries de deixar-te endur pel dubte.

Era la lluna que et seduïa;
torna a buscar el sol que t'assaoni i t'ompli d'existència.

És cert; tot s'esvaeix en una esperança que encaminant'he
és farà clar i tot tornarà a prendre forma.
La teva aspror esdevindrà llaminera i ambrosíaca
i serà l'hora de aviar-te per satisfer el cercle vital.