El drac assetja,
el seu alè infernal tufejai, l'aranya en mig del jardí florit
busca i la troba.
Amagada entre males herbes,
esperant la matinada, coneix el seu fi.
Vermella o groga tant se val,
un any i un altre també, serà la més desitjada.
dilluns, 28 d’abril del 2014
Diada de Sant Jordi 2014
i, l'aranya en mig del jardí florit
busca i la troba.
Amagada entre males herbes,
esperant la matinada, coneix el seu fi.
Vermella o groga tant se val,
un any i un altre també, serà la més desitjada.
No sé ni com començar.
Intento recordar una i mil vegades que vaig fer en aquella escala i el meu cervell es nega ha reproduir la caiguda.
No puc creure que estigui aquí, dies i dies sense sortir de casa i veien com la feina es va acumulant i no puc evitar-ho.
La meva llibertat del dia a dia va quedar condicionada en un moment i va ser quan el meu peu no va saber com ho tenia que fer. Tan fàcil que és pujar i baixar una petita escala de tres graons.
I aquí estic, amb mil i un pensaments. Pensaments que segons el meu estat d'ànim, em fan sentir més o menys inútil.
Podré tornar a ser la de sempre...? Aquella, plena de bones sensacions, amb projectes començats i altres per començar...?
Segurament no he fet tota la bondat que hauria de haver fet, la tranquil·litat, el repòs, que el meu genoll necessitava per una bona recuperació
Però si, ara sé que si. La meva ròtula esta soldada i ja puc començar a recuperar la mobilitat necessària per tornar a ser aquella que un dia en un mal moment va posar el peu com no devia.
I perquè no s'esborri de la meva memòria, va passar en una nit plujosa de un 30 de gener.
No puc creure que estigui aquí, dies i dies sense sortir de casa i veien com la feina es va acumulant i no puc evitar-ho.
La meva llibertat del dia a dia va quedar condicionada en un moment i va ser quan el meu peu no va saber com ho tenia que fer. Tan fàcil que és pujar i baixar una petita escala de tres graons.
I aquí estic, amb mil i un pensaments. Pensaments que segons el meu estat d'ànim, em fan sentir més o menys inútil.
Podré tornar a ser la de sempre...? Aquella, plena de bones sensacions, amb projectes començats i altres per començar...?
Segurament no he fet tota la bondat que hauria de haver fet, la tranquil·litat, el repòs, que el meu genoll necessitava per una bona recuperació
Però si, ara sé que si. La meva ròtula esta soldada i ja puc començar a recuperar la mobilitat necessària per tornar a ser aquella que un dia en un mal moment va posar el peu com no devia.
I perquè no s'esborri de la meva memòria, va passar en una nit plujosa de un 30 de gener.
dissabte, 12 d’abril del 2014
Els arbres del meu carrer.
Ja som primavera. Els arbres del meu carrer estan florits.
Visc en un petit carrer sense cap mena de pretensió, amb poques portes no gaires veïns i uns locals vuits.
Un parell de terrassetes de bar que ja comencen a treure les cadires a fora del local i el perfum suau de les flors blanques i menudes llueixen tot el seu encant sabent que molt aviat es transformaran amb aquelles fulles verdes que tothom ignora.
Tothom menys algun que altre ocell que busca una branca per descansar.
Les papallones atretes per el suau perfum i el color de aquestes tendres flors, voletegen entre els primers raigs de sol que poc a poc envaeixen la fosca de la nit,
Aquest mati mirant per la meva finestra els he vist. Els arbres del meu carrer estan florits i, encara que la petita obertura em limita veig un tros de cel estret i llarg, uns dies blau, uns dies gris i uns altres adornat per un seguit de ratlles blanques, rectes, perfectes que mica en mica es van desdibuixant ...Son aquest grans ocellots de ferro que dia darrera dia, passen i passen, alts molt alts portant amunt i avall, penes i alegries, promeses incompletes, juraments ja oblidats com equipatges de la vida.
Aquestes motxilles que tots portem a l'esquena i que un dia sense saber on i quant descarregarem.
Però, perdoneu...no puc deixar de mirar-los doncs aviat deixaran d'estar-ho Els 5 arbres del meu petit carrer estan florits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)