Entre perfums i
música, la riuada de visitants intenta percebre tota la bellesa dels magnífics
claustres de la Catedral.
Pedres, eures, flors quasi bé
perfectes, cada una en el seu lloc, estàtiques i sabent que el seu final està arribant, però generoses, exhibint tota
la seva bellesa.
I...vet aquí, que una vegada més, la
gran imaginativa i les teves mans, plenes de aquest do que la vida t’ha
regalat, van plasmant, moment a moment, tot aquest concert que fa molts i molts anys els capitells van
entonant. Una melodia que no s’acabarà
mai.
No més tu has sabut escriure entre
roses i fulles de magnòlia, aquestes
tonades que per uns dies, s’han deixat sentir en aquest magnífic i
sagrat lloc de la nostra Girona, que si va ser
tres vegades immortal, no dubtem,
ni per un moment, que el teu nom també perdurarà en els arxius de “Girona,
temps de flors”
Gràcies amiga nostra perquè un any
més, has volgut tenir-nos al teu costat i gaudir del privilegi d’ajudar-te en
aquest repte, que quan arriba el mes de maig, a casa nostra i, mai tan ben dit,
tot són flors i violes.
Gràcies, de veritat, Mª Àngels.
