Cercle vital

Aspra com una fruita sense sol; arrapada a la tija melindrosa,
s'afanya a trobar on penjolar-se.

Volent omplir-te de dolçor, l'oreig de matinada t'ha traït
en trobar-te endormiscada;
no hauries de deixar-te endur pel dubte.

Era la lluna que et seduïa;
torna a buscar el sol que t'assaoni i t'ompli d'existència.

És cert; tot s'esvaeix en una esperança que encaminant'he
és farà clar i tot tornarà a prendre forma.
La teva aspror esdevindrà llaminera i ambrosíaca
i serà l'hora de aviar-te per satisfer el cercle vital.