dimecres, 20 de gener del 2016

Sense fer remor


Ets aquell heroi que t’apropes

com l’ombra quan va sortint el sol,

deixant petjada damunt la sorra humida

i, tornant enrere sense fer remor.

-De què fuges? diguem-ho.

Fa  massa temps que vas callant,

el teu silenci m’urpeja el cor

com la gebrada urpeja l’herba

deixant-la quasi panteixant.

Aquell alè que fumeja, mentre

l’albor trist i fred, amaga a corre- cuita

estels i lluna endormiscades

mentre juguen amb la foscor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada