Ets aquell heroi que t’apropes
com l’ombra quan va sortint el sol,
deixant petjada damunt la sorra humida
i, tornant enrere sense fer remor.
-De què fuges? diguem-ho.
Fa massa temps que
vas callant,
el teu silenci m’urpeja
el cor
com la gebrada urpeja l’herba
deixant-la quasi panteixant.
Aquell alè que fumeja, mentre
l’albor trist i fred, amaga a corre- cuita
estels i lluna endormiscades
mentre juguen amb la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada