Pols

Filagarses de pols

seduïdes per un raig diàfan,

són descofades

i segrestades cap a l'eternitat.

                                                                                                               Josefina Espinosa

                                                              Ràfegues

Esperant  l’embranzida per trobar el bàlsam que em retorni al somni etern i així assossegar

el deliri de tu, essència inabastable.

Com puc aturar el deliri incontenible d’aquesta gota de sang que  deshonora els teus llavis ?

L’ànima s’engresca oblidant del què disposa, s’esgarrapa per dins volent deixar el

resguard. Tot s’esvaeix en una esperança immensa.

                                                                                                      Josefina Espinosa

                                    Silenci endintre 

Vent de mar prenyat de sol i lluna

vestint  crepuscles  d’albada,  despullant  nits voluptuoses,

solituds buscades per fer i desfer cabells trenats.

esgarrifances  sota les boires  que t’abriguen  rescabalant emocions;

amb la llum et deslliures del somni i volent atrapar estels d’aigua

t’entregues una vegada més  a la foscor, deixant una estela d’intencions

que s’esquerden voraginoses desapareixent  silenci  endintre.

                                                                                             Josefina Espinosa

                                                                                              Gener del 2018

                               Fent cendres

Arbre del paradís en silenci;

silenci  atent i expectant

oreig que tragina grisalles dementre bressola records i espurna calius arreu

deixant cambres de records fumejant;

embrutint envans  trencadissos  com el vidre, transparent però sense ombra;

incinerant vivències.

                                                                                                    Josefina  Espinosa

                                                                                                      Desembre 2017

                                           Cercle vital

Aspra com una fruita sense sol; arrapada a la tija melindrosa,
s'afanya a trobar on penjolar-se.

Volent omplir-te de dolçor, l'oreig de matinada t'ha traït
en trobar-te endormiscada;
no hauries de deixar-te endur pel dubte.

Era la lluna que et seduïa;
torna a buscar el sol que t'assaoni i t'ompli d'existència.

És cert; tot s'esvaeix en una esperança que encaminant'he
és farà clar i tot tornarà a prendre forma.
La teva aspror esdevindrà llaminera i ambrosíaca
i serà l'hora de aviar-te per satisfer el cercle vital.

Filagarses de pols
seduïdes per un raig diàfan

són descofades
i segrestades cap a l'eternitat.


                            Josefina Espinosa

                                       Mai ho sabré

Deixa’m que t’ho expliqui abans no ho tingui oblidat.

Les mans tèbies amb desig i capritxoses

busquen la meva esquena per  desvestir-me

i admirar el meu cos tantes vegades imaginat.

Les carícies llargues però amagant vés a saber què

em sustenten potser,  per massa temps .

Un munt  d’estones  en soledat,  traginen records,

converses tot just començades i deixades sense saber.

En aquell amagatall més secret de l’ànima

busco el nostre compromís mai assolit

que vull oblidar i encara no m’està permès.

Em manca el coratge per admetre-ho ,

no sé com ni de quina manera

has aconseguit  cloure’m els ulls a la realitat.

La nostre trobada té un mal acabar,

Em pregunto per què m’he deixat desposseir del meu recel

si encara tinc el cor absolutament atapeït

d’antics propòsits amb data sense caducar.

                                                                                      Josefina Espinosa