divendres, 29 d’abril de 2016



                     

                                      Teixint la vida


                 Després de tot un dia bufant la tramuntana,
                 la nit era tan plena d'estels
                 i tan brillants que la claror era intensa.
                 No calia encendre els llums del jardí.
                 Amb les mans agafades i sense dir paraula,
                 les promeses no tenien veu, però tots dos les escoltaven.
                 No calia creure en res que no fos aquell instant.
                 I així callats i recollits, la parella arribava fins el marge.
                 D'allà no passaven.
                 Era el mateix projecte de vida que anaven teixint.
                 Com les petites cuques de llum d'aquell verger
                 que desconeixien el que els quedava per viure.

2 comentaris: