dimecres, 6 d’abril de 2016

El primer i l'últim



       Les flors del bocí de bosc que envolta aquella caseta soltaria, estan arribant a la seva fi.   
       La natura llesta i complaent tornarà a deixar començar el miracle de la vida i malgrat que la mort arriba          valerosa, sense consentiment, arreplegant-ho tot d'una braçada, guardant-ho en un lloc desconegut                fins no se sap quan, tornarem a percebre el gran moviment de la sínia de la vida.
       Per més que endrecem les nostres vides, el remolí del cosmos ens atraparà i ens deixarà ves a saber on.


                                       El primer despertar, l'últim malson.
                                       El primer vol de l'oreneta, l'última claror de la lluna.
                                       El primer " bon dia, amor", l'últim " adéu he de deixar-te"
                                       El primer projecte perdut, l'últim desig de control.
                                       El primer " t'estimo", l'última abraçada amb el cor.
                                       El primer sospir d'enyorança, l'última rialla mirant-me.
                                       El primer insomni creixent, l'última mirada amb rancúnia.
                                       Els ulls s'omplen de plany, mentre l'ànima dèbil, es buida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada