Esperant
La lleugera brisa de la nit et despulla,
les fulles  mortes es dispersen pel jardí
mentre jo del llit estant , 
nua també de tot desig , 
espero que arribis, confós amb la negra nit.
Premonicions que no es compleixen,
oceans que no vessen, terres que s'esberlen
i amb el pensament romancejant,
m'escorcollo l'ànima, buscant el meu destí.
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada