dijous, 29 d’octubre de 2015


 Vidres trencats


Entre vidres trencats, veig
la teva ombra que em guia, 
mentre els meus ulls a la rebotiga
recullen i guarden
els records de tota la vida.
Que el nostre malguany
d'incerteses mal païdes
evoquin, de  bona  fe, 
aquells moments buscats a reu 
bojos d'amor i promeses mai complides.

2 comentaris:

  1. Crec que seria millor que darrere els vidres diguéssis que la seva ombra et guia. És més bonic de espia i a més a més és més veritat. Endavant amb la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la mestra és bo recollir-ho tot.
      Moltes gracies, així ho faré. M'agrada.
      Una abraçada.

      Elimina