divendres, 28 de desembre de 2012

Per l'Isaac en el seu 22è aniversari


Va ser un matí blanc, immaculat.
Quatre cases i una xemeneia fumejant. Semblava com si tot estés pendent d'una arribada. Feia anys, molts anys, que en aquell preciós racó de la  muntanya  no s’havia sentit el  plor de cap infant.
Tot estava a punt, ja no podia tardar;  la mare descansava tranquil·la, ansiosa per tenir-lo en els seus braços. La vida , una vegada més, ens donava a conèixer el misteri més antic del món.

Aquest ritual es repetirà al llarg dels segles,  res ho pot aturar,  és un instant on no és possible deixar de somriure mentre les llàgrimes van cara avall.    
Fins hi tot els flocs de neu canten al caure damunt de les molses. Les aigües del riu més proper s’emmirallen en el cel i un esquirol que s’enfila per l’escorça del pi més alt s’atura per no fer remor.
L’ Isaac  acaba de néixer;  fins i tot el seu plor sembla una cançó... i tota l’arbreda, encisada, d' escoltar  aquell murmuri, el gronxa i s’atansa per veure com dorm.
I avui després de molt temps...deixa que et digui lo feliç que em fas.  

 

                                                                                                Josefina ( l’àvia)
                                                                                               28 de desembre del 2012 

2 comentaris:

  1. Per molts anys de felicitat a l?Isaac que us fa tan felelços. I per tu una abraçada molt forta des de fa força més de vint i dos anys, inclús d'abans dels nostres vint i dos.

    ResponElimina
  2. Avui no és l'aniversari de l'Isaac però avui l'he tornat a llegir i m'he emocionat. Ho he imaginat i he vist l'àvia, la mare i el fill. Per molts anys!

    ResponElimina