Mai ho
sabré
Deixa’m que
t’ho expliqui abans no ho tingui oblidat.
Les mans
tèbies amb desig i capritxoses
busquen la
meva esquena per desvestir-me
i admirar el
meu cos tantes vegades imaginat.
Les carícies llargues però amagant vés a saber què
em sustenten potser,
per massa temps .
Un munt d’estones en soledat,
traginen records,
converses tot just començades i deixades sense saber.
En aquell amagatall més secret de l’ànima
busco el nostre compromís mai assolit
que vull oblidar i encara no m’està permès.
Em manca el coratge per admetre-ho ,
no sé com ni de quina manera
has aconseguit
cloure’m els ulls a la realitat.
La nostre trobada té un mal acabar,
Em pregunto per què m’he deixat desposseir del meu recel
si encara tinc el cor absolutament atapeït
d’antics propòsits amb data sense caducar.
Josefina Espinosa
