Mai ho sabré

Deixa’m que t’ho expliqui abans no ho tingui oblidat.

Les mans tèbies amb desig i capritxoses

busquen la meva esquena per  desvestir-me

i admirar el meu cos tantes vegades imaginat.

Les carícies llargues però amagant vés a saber què

em sustenten potser,  per massa temps .

Un munt  d’estones  en soledat,  traginen records,

converses tot just començades i deixades sense saber.

En aquell amagatall més secret de l’ànima

busco el nostre compromís mai assolit

que vull oblidar i encara no m’està permès.

Em manca el coratge per admetre-ho ,

no sé com ni de quina manera

has aconseguit  cloure’m els ulls a la realitat.

La nostre trobada té un mal acabar,

Em pregunto per què m’he deixat desposseir del meu recel

si encara tinc el cor absolutament atapeït

d’antics propòsits amb data sense caducar.

                                                                                      Josefina Espinosa