dilluns, 28 d’agost de 2017








                                       Mai ho sabré

Deixa’m que t’ho expliqui abans no ho tingui oblidat.
Les mans tèbies amb desig i capritxoses
busquen la meva esquena per  desvestir-me
i admirar el meu cos tantes vegades imaginat.
Les carícies llargues però amagant vés a saber què
em sustenten potser,  per massa temps .
Un munt  d’estones  en soledat,  traginen records,
converses tot just començades i deixades sense saber.
En aquell amagatall més secret de l’ànima
busco el nostre compromís mai assolit
que vull oblidar i encara no m’està permès.
Em manca el coratge per admetre-ho ,
no sé com ni de quina manera
has aconseguit  cloure’m els ulls a la realitat.
La nostre trobada té un mal acabar,
Em pregunto per què m’he deixat desposseir del meu recel
si encara tinc el cor absolutament atapeït
d’antics propòsits amb data sense caducar.

                                                                                      Josefina Espinosa
                                                                                            






Cap comentari:

Publica un comentari