dilluns, 26 de juny de 2017

              




                                     Amb els cinc sentits

                              
Maldo per atrapar els meus records
de molts anys enrere
però no puc aconseguir-ho.
Després de tot
no totes les vivències retornen.
M’esforço una i un altre vegada,
voldria entreveureu clar
però les imatges s’esmunyen
sense poder-les atrapar.
Asseguda damunt  d’un vell tronc d’olivera
escolto amb els ulls closos
tot el borinor que la natura
ofereix sense parar,
arreplegant amb els cinc sentits
tot el perfum de les herbes boscanes,
el deliciós refilar del rossinyol a la vesprada,
el tacte aspre dels marges de pedra seca,
 i el gust d’una mata de fonoll tendre.
Mentre la lluna esplèndida
comença a ensenyorir-se de tot el que veu i pot,
asseguda encara damunt
el tronc d’aquella olivera,
tossuda, ho torno a intentar.
                                                                             

                                                                                 



  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada