dilluns, 6 de juny de 2016

Trencant la por

Atura't i no ploris més. Demà el cel tornarà a ser blau
i aquell aire perfumat de pins que tant enyores, sense fer remor,
t'envoltarà silenciós però rampellut com el seu amor.
El temps ha passat i aquelles flors que cada matí amoixaves
són pols en l'univers on m'han dit que tot és pau.
Trenca la por i surt del teu racó, rep tot el que la vida et dóna,
i quan sentis aquelles sensacions que costen d'expressar,
recorda que un dia el vas trobar però també vas començar a patir.
Atura't i no ploris més, demà el cel tornarà a ser blau.

2 comentaris:

  1. Això de la pota trencada i a casa et desvetlla la inspiració. Oh, la, la.

    ResponElimina
  2. Sí, el cel cada dia és blau, però a vegades no el podem veure, està emboirat, com el nostre ànim. Cal esperar i no desesperar. Nosaltres ho sabem, soms expertes! Avui el cel és blau, jo llegeixo meravellada les teves notes, les teves reflexions. Gràcies!

    ResponElimina