dimarts, 25 d’agost de 2015




-Digues que si...

És quan els teus ulls em miren i s’eixampla el meu cor.
És quan sento la teva veu i em sembla de vellut.
El sol brilla. Mirant les onades, més embravides que mai
amb les crestes lluentes, quant més lluminós sembla el camí.
Tornarem a passar-hi, ara hem crescut, ara hem madurat.
Ja no serà el mateix.- Dóna’m la mà, sense ella em sento perdut.
La mà, petita, dolça, despresa, que tant de temps he buscat
I frisós et dic, -sigues coratjosa, no miris enrere, oblida el patir,
- digues que sí !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada