dimecres, 8 de juliol de 2015

                    

                                                            D'amagat


                                                        

Quan d’amagat m’esperas darrera aquell marge de pedra seca,
mil pensaments floreixen, i tancant els ulls
imagino com tremola la teva brusa descordada.
Delerosos de tornar-nos a trobar, pel corriol estret entre oliveres,
tenim presa per veure’ns i omplir-nos de petons.
Encara són aquells moments que fins i tot
els pensament ens enamoren.
No arribes  la soledat m’acompanya,
la foscor i el silenci m'assetjant,
la claror del cel custodia el teu record.
El temps passa  no sento les teves corredisses 
Massa hores caldran mesurar, per un altre trobada,
aquí mateix, en el nostre amagatall.
Si sabessis del meu desconsol, home enamorat com el que més,
res podria aturar-te,
tot et menaria al meu costat .
Aquí mentre l’aguait es fa molt llarg,
busco en el record els teus ulls verds,
verds com l’herba que ens acull dolçament
amorosa i cofoia de guardar el nostre secret.

                                                                          Josefina Espinosa


1 comentari:

  1. Estic contenta de veure que publiques i sobretot que encara pensis en el que la vida ens ha donat a mans plenes i necessitem posar-ho en paraules de record pel bo que era.

    ResponElimina