Avui diumenge, potser el primer verdaderament de tardor, la melangía ompla el meu esperit. Em falta el sol, aquell sol que ens dona alegria i ganes de viure, serà que verdaderament som meditarranis i sense el color i l'escalfor de l'astre no sabem I..pensant-ho millor, no sabem viure. No queda cap altra opsió de despertar i continuar les meves tasques, que afortunadament entinc moltes i dir-me a mi mateixa, quer demà .....tornara ha lluir el sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada