Hagués estat una molt bona ocasió poder-ho celebrar amb tots vosaltres, però el destí fa que no pugui estar present a l'acte.
Ara ja tots estan gaudint d'unes ales que no veiem, d'un cel blau, lluminós, sense turbulències, immens i que no necessiten " pla de vol" per enleirar-se.
Sé per experiència, que és molt difícil aprendre a viure sense la persona estimada, però la vida, de mica en mica, t'ensenya que malgrat tota la tristesa i la desesperació que han provocat els desgraciats esdeveniments, tornes a estimar la vida. És com si en ple vol tens una parada de motor, perillós oi...? però el teu instin et diu, no et desesperis, torna a provar-ho i el motor es posa a funcionar de nou.
No dubtis ni un moment que el meu pensament ha estat amb vosaltres.
Una forta, forta abraçada de la
Josefina.