No m'ho vaig pensar dues vegades, l'ocasió de poder assistir a un programa de radio de 3 hores en directe feia molt de temps que ho duia entre cella i cella.
Aquell dissabte, 12 de maig era el dia.
Vaig despertar-me molt d'hora, la por a " fer salat" hem va ajudar a no tenir mandra per aixecar-me.
Una mica abans de les 8 del matí, trucava a la porta de COM-Girona. Els altres convidats encara no havien arribat.

Sens adonar-nos, les tres hores van anar passant i francament vaig quedar amb ganes de tornar-hi.
L'acomiadament, va estar ple de promeses per les dues bandes...
I baixant l'escala de tornada, amb el carrer ple de visitants buscant, com no, els llocs engalanats de les flors més boniques, anava pensant que si tornava a tenir l'ocasió, tornaria a visitar la COM-Girona.