Teixint la vida


                 Després de tot un dia bufant la tramuntana,
                 la nit era tan plena d'estels
                 i tan brillants que la claror era intensa.
                 No calia encendre els llums del jardí.
                 Amb les mans agafades i sense dir paraula,
                 les promeses no tenien veu, però tots dos les escoltaven.
                 No calia creure en res que no fos aquell instant.
                 I així callats i recollits, la parella arribava fins el marge.
                 D'allà no passaven.
                 Era el mateix projecte de vida que anaven teixint.
                 Com les petites cuques de llum d'aquell verger
                 que desconeixien el que els quedava per viure.

Recordant Cadaqués

Em pregunto si estic somniant.

L’aigua blava, verda, grisa,

freda, salada i bellugadissa

quan m’acaricia fantasiejant.

El silenci acompanya la matinada,

el somni em porta damunt la molsa,

sobre els còdols que el vent empolsa,

i damunt la gavina de gris coronada.

Les barques sobre la sorra són moires

de colors tristos amb la vela replegada,

oblidant-se de malts temps i de boires.

Mentre les casetes baixes a ran de mar,

amb les finestres petites,tancades,

desperten de matinada, obrint-se de bat a bat.

El primer i l'últim

       Les flors del bocí de bosc que envolta aquella caseta soltaria, estan arribant a la seva fi.   

       La natura llesta i complaent tornarà a deixar començar el miracle de la vida i malgrat que la mort arriba          valerosa, sense consentiment, arreplegant-ho tot d'una braçada, guardant-ho en un lloc desconegut                fins no se sap quan, tornarem a percebre el gran moviment de la sínia de la vida.

       Per més que endrecem les nostres vides, el remolí del cosmos ens atraparà i ens deixarà ves a saber on.

                                       El primer despertar, l'últim malson.
                                       El primer vol de l'oreneta, l'última claror de la lluna.
                                       El primer " bon dia, amor", l'últim " adéu he de deixar-te"
                                       El primer projecte perdut, l'últim desig de control.
                                       El primer " t'estimo", l'última abraçada amb el cor.
                                       El primer sospir d'enyorança, l'última rialla mirant-me.
                                       El primer insomni creixent, l'última mirada amb rancúnia.
                                       Els ulls s'omplen de plany, mentre l'ànima dèbil, es buida.