dimarts, 29 de maig del 2012

Espero tornar-hi aviat.

No m'ho vaig pensar dues vegades, l'ocasió de poder assistir a un programa de radio de 3 hores en directe feia molt de temps que ho duia entre cella i cella.
Aquell dissabte, 12 de maig era el dia.
Vaig despertar-me molt d'hora, la por a " fer salat" hem va ajudar a no tenir mandra per aixecar-me.
Una mica abans de les 8 del matí, trucava a la porta de COM-Girona. Els altres convidats encara no havien arribat.
No m'ho podia creure, jo, parlant amb en Jordi, la Carme, i en Juliá, tranquil·lament, canviant impressions, esperant el moment de començar el programa dedicat totalment a Girona. Per això " es feia la festa". A les 12h. del migdia quedava inaugurat Girona temps de flors.
Sens adonar-nos, les tres hores van anar passant i francament vaig quedar amb ganes de tornar-hi.
L'acomiadament, va estar ple de promeses per les dues bandes...
I baixant l'escala de tornada, amb el carrer ple de visitants buscant, com no, els llocs engalanats de les flors més boniques, anava pensant que si tornava a tenir l'ocasió, tornaria a visitar la COM-Girona.

dimarts, 22 de maig del 2012

Girona temps de flors


El maig és màgic, de mica en mica la primavera es manifesta arreu i precisament és per això que des de fa una pila d'anys Girona, ciutat de pedres i de flors, tal com diuen aquells que, amb la seva sabia ploma, omplen les pàgines de tinta de tota mena d'expressions, esclata com les poncelles fan, en silenci i a poc a poc.
Riuades de visitants a tothora, des de pràcticament quan canten els primers ocells, que encara no han deixat el niu, fins quant a boca de fosc, els llums de places i carrers canvien tot l'espectacle.
Però, els dies passen, com tot a la vida, la bellesa de les nostres flors que pengen, amaguen, guarneixen i perquè no... enganyen, tot tornarà estar despenjat, descobert, i desguarnit.
Només la il·lusió de tot un poble, començarà de nou ha treballar, pensant i projectant, com meravellar als milers de visitants que, com les orenetes, cada primavera tornen a muntar els seus nius en els mateixos teulats...ells també tornaran.