divendres, 24 de febrer del 2012

Segon concert de la temporada de iber:Camera

Diumenge a la tarda, concert. Aquesta vegada amb un atractiu afegit, em trobaria amb en Hans i la Linda, bons amics i molt coneixedors de música.
La seva companyia sempre és molt interessant, parlem de tantes coses...
De vegades coincidim amb les nostres opinions, de vegades són totalment oposades.
Venim de dues cultures molt diferents i també vivim en països molt diferents.
A ells els hi resulta molt difícil entendre la nostra manera de viure, tot i que després de passar tants anys, temporades a Catalunya s'han integrat molt bé.
Tindria que parlar una mica del concert...!  
Tinc que repetir lo mateix, una meravella. Aquesta vegada era l'Orquestra de Cambra de Viena, amb un espanyol i dos catalans com a solistes invitats, millor dit, un de ells com a director i els altres dos, piano i trompeta.
La trompetista, Mireia Farrés tot just amb 32 anys, ja és una virtuosa.
Va ser una " passada" tot plegat.
Tal com havíem quedat amb els amics, ens varem retrobar al mini-bar de l'Auditori i tot prenen un petit refrigeri, varem fer petar la xerrada una bona estona, fins que va ser hora de retornar a casa, acompanyada molt gentilment per ells.
Una tarda de diumenge que recordaré...  




                 
                  

dissabte, 18 de febrer del 2012

Moments especials



M'ha passat  Hi ha moments a la vida que tens necessitat d'agafar un paper i un llapis i les idees brullen sens parar.
Avui, vull deixar escrit en el meu blog, aquestes ratlles fruit de la meva imaginació.


Sóc el teu sol que no escalfa,sóc la teva lluna que no brilla,
sóc la pluja que no et mulla,
sóc el teu silenci que no parla ... 


Segurament, en un altre moment tornaré a tenir 
ganes d'escriure.
Voldria tenir alguna opinió...
Tinc dret, a pensar amb veu alta...?  




            



divendres, 3 de febrer del 2012

Rodant amb la Claudia

Era just desprès de Nadal, quan la Clàudia que està estudiant a l'ESCAC, em va proposar de rodar un curt com a pràctica de curs.
És veritat que tenia un mal record de la meva última ajuda a unes alumnes de l'ERAM, que va ser pràcticament un desastre, però ha sigut tot tan diferent, que estic molt satisfeta de la experiència.
El lloc de rodatge, una habitació de clínica molt ben  condicionada, amb una temperatura agradable,  on una avia rep a la seva neta sens estar massa interessada per la visita. Aquest poc interès està produït per l'estat mental de la pobre senyora, que ja te molts anys i recorda poques coses de la seva vida.
La visita, inesperada, no la deixa del tot insensible i, mica en mica, la tendresa que aquella noia, jova , maca i alegre  va produint, li va canviant la cara...
La neta marxa esperenssada, la visita ha servit de molt, al menys ha vist somriure a la seva avia estimada.